Adaptació teatral de la novel·la Algún amor que no mate, de Dulce Chacón, a càrrec de l'actriu Pepa Lavilla.

Aquest monòleg fa un zoom en una dona que un dia s’adona que s’ha equivocat. Va donar el poder de decisió al seu home; va creure que la seva vida era la del seu home i quan se’n va adonar, ell tenia la seva pròpia vida i també la d’ella. Quan obre els ulls és quan ja els té tancats per sempre més, perquè no ha trobat sortida a la presó en què s’ha convertit casa seva. Pensa que els errors es paguen; el seu món s’ha fet massa petit i no té ningú amb qui compartir les penes. Esperar… no res, una mà per agafar-se…, cap, les bufetades ja no fan mal a la cara, sinó més endins, al costat de l’ànima.

Activitat emmarcada en el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones.

Entrada lliure fins a completar aforament.